Coherencia

Des que vaig entrar a l'universitat, no he deixat d'escoltar, per activa i per passiva, que els impostos són un robatori legitimat. D'altre banda, en canvi, a tothom i totdon li sembla perfecte que els empresaris s'apropiin del superavit que generen els treballadors amb llur feina: Aixó sí que és robatori ! De fet, podem considerar que els impostos, en un gran número de casos, l'unic que fan al redistribuir la riqueza és compensar el robatori de qui s'apropia dels beneficis creats per la feina d'altri. . Voleu una societat sense impostos? doncs molt bé, organitzemos en comunitats autogestionades amb treballs rotatius!

Movimentas socials d'America LLatina 1

Des de fa tres dimarts, assisteixo a un curs sobre els moviments socials i els processos polítics a Amèrica LLatina. És realment interessant. A la primera classe vàrem parlar una mica sobre la situació general d'aquella zona: regió cultural amb 15 territoris dependents -és allò que el primer món ja no té colonies- i amb el país amb un idex de Lorenz-Ginni que mostra la desigualtat interna més gran del món: Brasil. Però vaja, a banda de dades concretes, també vam parlar sobre les característiques específiques dels nous moviments socials llatinoamericans i vam arribar a la conclusió que, a diferència de molts moviments europeus, aquests surten de la necessitat i és a partir de la quotidianitat que creen la seva pròpia ideologia. És a dir, que el discurs es va creant a la base dels moviments a partir d'un malestar general i no des dalt amb uns ideòlegs que després movilitzen les masses. És per això mateix que els nous moviments socials a Amèrica LLatina són més autentics, més reals i més horitzontals, perquè neixen des de baix.

Crec que en podem aprendre molt d'aquests moviments. Per començar, podríem instaurar pressupostos participatius. No només permeten als ciutadans implicar-se en la presa de decisions que els afecten, sinó que també permeten, promouen i acceleren l'evoució de la societat, ja que donen eines per a un debat extens i productiu: quan hom participa en la presa de decisions, s'adona de les dificultats de decisió en què es troben els polítics i això genera més comprensió per una banda, però també més i millors eines per criticar. A més, també permet començar a fer pedagogia per a la implementació de treballs rotatius, ja que obliga el ciutadà a adoptar un paper social que fins ara no li pertocava.

Segurament també planteja molts problemes, no ho nego, però si més no és interessant començar a pensar-hi seriosament.

Frases curtes 1

El capitlisme dona una engurna del pastis als poc afavorits. Si el pastis creix, els que reben els pobres és més però no deixa de ser una engruna. El que cal és canviar la manera de tallar el pastís.

Els sumeris estarien tristos...

Avui al diari he trobat una notícia que m'ha semblat surrealista :

"Los alumnos de secundaria no volverán a tener un cero al final de curso nunca más. Así lo ha decidido el Ministerio de Educación, que lo ha eliminado de las notas en la enseñanza obligatoria (de 6 a 16 años) porque la evaluación es "continua y sumatoria", es decir, que no se referirá a exámenes específicos, sino a la calificación del final de curso. Así, el rosco desaparecerá de las notas que recibirán los estudiantes el año que viene." (...) "También argumentan que el rosco tiene efectos psicológicos negativos para el estudiante. "

En primer lloc, em sembla ridícul posar sobre la taula de debat un tema com aquest quan n'hi ha amb una mica més de trascendència en l'actualitat educativa. No es podrien emplear aquests esforços en intentar resoldre el fracas escolar o els guetos que s'estan format a l'escola pública?

En segon lloc, em sembla que com a mesura educativa és péssima. A quin tipus de persones volem formar? A unes que no siguin capaces de soportar treure un cero? Per desgràcia (o per fortuna), a la vida, hi ha cops bastant més durs que aquest...

A més, si ara hem hagut d'eliminar el cero, d'aqui poc també haurem d'eliminar el 1 i acabarem posanat deu a tothom i a totdon per evitar suïcidis... vinga home, una mica de seny!

Paris 3

EL PARIS QÜOTIDIÀ.

Els tres àpats del dia:

L'esmorzar al mercat.

La cua per a comprar el pa.

L'espera de les crepas.

Paris 2

La segona part del reportatge :

EL PARIS BOHEMI

Paris 1

A petició del nen de la nàusea, aquí us deixo la primera part d'un petit reportatge fotogràfic del meu recent viatge a Paris, que vagi de gust!...

EL PARIS CLÀSSIC

Un petit pero a Nozick

Aquest post va dedicat al lectors economistes que han fet o estan fent introducció al dret II. Vull que em machaqueu per anar de llesta. És que em sembla que he trobat un punt feble en la teoria de Robert Nozick i segur que és només una mostra de que no l'he entés. Només us demano que tingueu en compte que se m'ha acudit a les 5 de mati tornat d'una festa... osigui que si dic moltes idioteses perdoneu-me. Bé, al gra:

Nozick justifica la propetat privada i rebutja l'intervenció de l'Estat en l'economia apel·lant a la llibertat. Tambè defensa, però, que la llibertat d'un individu acaba on comença la del altre. Doncs bé, si considerem que hom (o don) és de veritat lliure quan té les condicions necessàries per a poder escollir, es a dir, quan posseeix uns drets fonamentals inalienables que garanteixen la seva llibertat real, també podem dir que les mares ipares no poden fer us de la seva llibertat de transacció i heredar als seus descendents ja que si ho fessin estarien privant als altres de la seva llibertat negant-lis els seus drets fonamentals. És per això que, fins i tot si nomès en fixem en la llibertat, l'Estat ha d'intervenir en l'economia per a redistribuir la riqueza.

La quotidianitat

Avui, tornant de l'assemblea de Dones amb Iniciativa, he sortit del metro a la parada de la Barceloneta i he començat a sentir sorolls de cassoles i xiulets. He seguit el meu camí i m'he trobat un grup de persones que caminava cap a mi amb una pancarta d'enblema: "Cap veí fora del barri". Imaginant-me una mica sobre què anava la protesta, he decidit afegir-m'hi. No era una manifestació típica, l'ambient era molt particular..., hi havia aquella complicitat entre dues amigues que van a la mateixa verdureria i es cuiden els nens o aquelles mirades pròpies d'alguns que havien cridat molts gols junts al bar de sempre. La canalla seguia la marxa barallant-se pel títol de propietat d'una cassola, a vegades, o imitant els gestos que acompanyaven els emblemes cridats pels grans, d'altres. Tot era molt qüotidià, molt casolà, molt femení i és just això el que jo acabava de defensar a l'assemblea: la tornada a la quotidianitat, la valoració del treball casolà, la feminització de la societat... en fi... que així sigui!, que tot això no es perdi!

L'enginy mexica

Ara estava ordenant les fotos del nadal i he trobat aquesta. Us la comparteixo...