Coherencia

Des que vaig entrar a l'universitat, no he deixat d'escoltar, per activa i per passiva, que els impostos són un robatori legitimat. D'altre banda, en canvi, a tothom i totdon li sembla perfecte que els empresaris s'apropiin del superavit que generen els treballadors amb llur feina: Aixó sí que és robatori ! De fet, podem considerar que els impostos, en un gran número de casos, l'unic que fan al redistribuir la riqueza és compensar el robatori de qui s'apropia dels beneficis creats per la feina d'altri. . Voleu una societat sense impostos? doncs molt bé, organitzemos en comunitats autogestionades amb treballs rotatius!

El sector public i el negoci de la guerra.

Fa uns dies, em vaig enterar de que una de les empreses espanyoles més exitoses es deia "Indra". Encoriusida pel nom vaig buscar el seu significat:

"En la mitología indú Indra es el dios de las batallas. Antes de cada batalla, él toma una gran cantidad de soma que le pone la barriga inmensa. El soma es el jugo divino..."

No és casualitat, Indra es dedica a la fabricació d'aparells electònics de defensa. La meva sorpresa, però, va ser quan vaig veure, a l'hora de picar el bitllet al tram, que en l'aparell hi figurava el mateix nom que dies abans m'havia encoriusit. Em vaig apropar i el logotip era el mateix...

Ahir a TV3 vaig veure aquesta notícia:

"Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermon-Oxfam reclamen més transparència al govern espanyol amb la llei de comerç d'armes, actualment en tràmit parlamentari.(...)Consideren que el projecte de llei de control de l'exportació d'armes i material de defensa aprovat pel Consell de Ministres és un colador.(...) Les ONG asseguren que el govern ha convidat la indústria armamentística a participar en el procés de redacció, i que el resultat és un projecte fet a mida dels seus interessos."

En fi, és només un conjut de dades "curioses". Reflexions benvingudes.

Quin periodisme?!

Buscant informaciò sobre la Ségolène Royal per saber si em podia alegrar de la seva candidatura per més raons que per la seva condició de dona, vaig trobar alguns articles al País que em van impresionar molt. Cito alguns paràgrafs:

"La investidura de la presidenta regional de Poitou-Charentes, de 53 años, ha tenido lugar en París al comienzo de un congreso extraordinario del PS. Royal, que parecía radiante y luciendo un traje claro con rayas oscuras, ha sido acogida por los aproximadamente 1.500 delegados y personalidades socialistas presentes con una larga ovación y gritos de "Ségolène presidenta", diez días después de su triunfo en las primarias del partido"

"Cuando ha llegado su turno de palabra, Royal ha subido el estrado despacio pero con paso firme, con una mezcla de seguridad y elegancia. Mientras su marido, François Holland, secretario general del PS francés, sonreía y pasaba desapercibido en la primera fila, los fotógrafos y las cámaras bombardeaban a la candidata."

No us sembla que aquests paràgrafs són pròpis d'una revista tipus "Hola" i no pas d'un diari minimament seriós com és "el País"?. Quina és la necessitat de dir com anava vestida Ségolène? Quina importància té si camina amb elegencia i té capacitat de seduir? Quina vergonya de periodisme !!!

Doncs jo estic satisfeta, i molt!

Ultimamanet hem escoltat per activa i per passiva que el govern d'entesa serà un fracas, que ha estat un engany pels catalans o fins i tot que merma la democràcia de Catalunya. Doncs bé, jo estic molt contenta de que tinguem un govern d'esquerres en el que ICV-EUiA tingui un pes important. Una dona de 27 anys com a numero sis, una línea elegant d'actuació, una discresió treballadora, un fixar-se en els fons i no només en les formes, un saber entendre els errors d'altres, una voluntat de millorar, una capacitat per reconeixer els errors, uns principis ferms, una visió conscient que capta l'imprtància del temps d'oci, unes políques globals que aborden els problemes d'una manera transversal, un interès real de tenir un peu al carrer i estar ben aprop dels moviments socials de base, un projecte polític nacional compromès amb la resta del món, unes persones sinceres i no corruptes, una ideologia que ha estat capaç de canviar i que ho continua fent perquè no es tanca, perquè sap que el món i les idees sobre el món canvien, una idea de democràcia participativa fins i tot en qüestións presupostàries... Què més se li pot demanar a una força política? Jo crec sincerament que ICV-EUiA esta soposant un canvi en la manera de fer política, que és, en el fons, una autèntica revolució perqué un canvi en les maneres de fer, un canvi en els tarannàs, soposa un canvi en l'estructuració social i aquest és el canvi amb el que es poden apreciar uns resultats de veritat diferents. Em reafirmo: jo sí que estic satisfeta, i molt!

Una dona que ha triomfat, un triomf per a la societat.

Ahir a la nit, navegant per internet vaig informormar-me de que la candidata per el partit socialista francès seria una dona. La meva primera reacció espontània va ser d'alegria. Després vaig tractar d'analitzar aquella alegria en principi poc fonamentada, perquè, de fet, conec molt poc la carrera de Segolène Royal i en principi m'hauria d'alegrar de que guanyessin unes certes idees i no unes certes persones. Però després vaig adonar-me de que la meva intuició sentimental m'havia portat, en aquest cas, a una conclusió acertada. Sí que és important i positiu que una dona pel sol fet de ser dona sigui representant i tingui poder polític perquè ,encara que durant una època de la meva vida vaig negar-me a creure-ho, les dones i els homes tenim tarannàs diferents i per tant, fem política de maneres diverses. Si la manera de fer masculina no ha trionfat (només cal fixar-se en l'evidència), potser una política més receptiva i qüotidiana portarà millors resultats...(ojalà!) . Així doncs, desitjo a Segolène Royal molta sort en les eleccions de la primavera i desitjo encara més que, tant si guanya com si no, sigui valenta i no adopti patrons masculins d'acctuació.