Buscant informaciò sobre la Ségolène Royal per saber si em podia alegrar de la seva candidatura per més raons que per la seva condició de dona, vaig trobar alguns articles al País que em van impresionar molt. Cito alguns paràgrafs:
"La investidura de la presidenta regional de Poitou-Charentes, de 53 años, ha tenido lugar en París al comienzo de un congreso extraordinario del PS. Royal, que parecía radiante y luciendo un traje claro con rayas oscuras, ha sido acogida por los aproximadamente 1.500 delegados y personalidades socialistas presentes con una larga ovación y gritos de "Ségolène presidenta", diez días después de su triunfo en las primarias del partido"
"Cuando ha llegado su turno de palabra, Royal ha subido el estrado despacio pero con paso firme, con una mezcla de seguridad y elegancia. Mientras su marido, François Holland, secretario general del PS francés, sonreía y pasaba desapercibido en la primera fila, los fotógrafos y las cámaras bombardeaban a la candidata."
No us sembla que aquests paràgrafs són pròpis d'una revista tipus "Hola" i no pas d'un diari minimament seriós com és "el País"?. Quina és la necessitat de dir com anava vestida Ségolène? Quina importància té si camina amb elegencia i té capacitat de seduir? Quina vergonya de periodisme !!!
8 comentarios:
Celebro que el teu blog torni a donar senyals de vida!
El tema aquest del periodisme-escombraria dóna per molt i és francament divertit llegir-ne, tot i que perillós pels deliris que pot provocar en el lector. Per trobar aquest tipus de "periodisme", només cal mirar qualsevol article de la Vanguardia (diari tan plural i objectiu com les prèdiques del papa Ratzinger) que tracti sobre algun dels següents temes:
-Govern tripartit
-Evo Morales
-Felipe Calderón
-...
Jo crec que en política sí importen els gestos i les actituds ja que, al capdavall, són un element decisiu (ho sembli o no) en els resultats electorals.
Sobre el text que ens mostres. Bé, el País no és ni molt menys un diari que jo consideri seriós, però segurament aquest fragment era part d'una crònica més llarga on es tractaven altres temes sobre SR. A més, si et fixes, a la premsa diària solem tenir articles de tot tipus, des de cròniques més o menys objectives a articles d'opinió i d'anàlisi. Naturalment, cadascún d'ells amb un llenguatge que el distingeix dels altres.
Per què no parlar del vestit de la nova candidata si segurament interessa més que les seves propostes electorals a una gran part dels lectors? Pensa que el que produim és perquè algú ho ha demandat.
Sal·lutacions des de Les Lleixes.
Doncs jo penso que sí que és interessant. Saber l'aparença dels polítics és important.
"El País" no és un diari que admiri personalment, però fa el que tots fan. Busca el que interessa a la gent.
A més a més, hem de tenir en compte que un polític no és només el que diu i el que fa si no també com és.
De Maragall se'n fotien per la seva aparença d'alcohòlic, de Mas de la laca que es veu que no porta, etc.
A part, crec que es fa bona la descripció del que passava dins la sala en un mitjà en el que les imatges son estàtiques i escasses. A mi m'agradava saber que Montilla no parava de llegir el dia del debat de TV-3 sense haver-lo vist i llegint-ho al la premsa.
Saber que Ségolène portava un vestit a ratlles, no em diu res intelectualment parlant però si que em descriu el que passava. Em proporciona una imatge virtual al meu cap.
Jo ho veig com un proces de descripció, encara que no nego que existeix el periodisme escombraria.
Salut!
apaga y vámonos
1-Recuerda que existe la libertad de expresión.
2-Recuerda que los tiempos cambian..y si existiera un periódico que escribiera como ace 40 años se le criticaría de arcaico y conservador.
3-No puedes tachar de basura al periodismo por la manera de escribir o de expresar los hechos...si no por los hechos tratados en sí.
-Un artículo sobre lo que pasa en Cataluña por ejemplo, aunque el autor le quiera dar un enfoque gracioso o metafórico o destacar detalles como lo que visten o lo que comen...no deja de tener un trasfondo serio y ser periodismo de información(Ejemplo extremo--> Caiga quien caiga..."Proteste Ya")
-Un artículo sobre lo que pasa en Gran Hermano...por muy serio y formal que este escrito...a mi parecer será basura.
4- Perdonen el idioma..pero en internet sólo escribo inglés o castellano.
Ah, o sigui que t'alegraves de la candidatura de SR només pel fet de ser dona?? et sona el concepte "prejudici"??
I francament, crec que aquest article està molt en la línia de la resta dels del País...
Amb permís:
mmm... però des de quan "el pais" és un diari seriós?
Pd1. N'hi han ,de diaris seriosos, al nostre pais?
Pd2. És possible (i desitjable?), l'existència d'un (o més d'un)diari seriós?
Publicar un comentario