miércoles, 7 de febrero de 2007

El sector public i el negoci de la guerra.

Fa uns dies, em vaig enterar de que una de les empreses espanyoles més exitoses es deia "Indra". Encoriusida pel nom vaig buscar el seu significat:

"En la mitología indú Indra es el dios de las batallas. Antes de cada batalla, él toma una gran cantidad de soma que le pone la barriga inmensa. El soma es el jugo divino..."

No és casualitat, Indra es dedica a la fabricació d'aparells electònics de defensa. La meva sorpresa, però, va ser quan vaig veure, a l'hora de picar el bitllet al tram, que en l'aparell hi figurava el mateix nom que dies abans m'havia encoriusit. Em vaig apropar i el logotip era el mateix...

Ahir a TV3 vaig veure aquesta notícia:

"Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermon-Oxfam reclamen més transparència al govern espanyol amb la llei de comerç d'armes, actualment en tràmit parlamentari.(...)Consideren que el projecte de llei de control de l'exportació d'armes i material de defensa aprovat pel Consell de Ministres és un colador.(...) Les ONG asseguren que el govern ha convidat la indústria armamentística a participar en el procés de redacció, i que el resultat és un projecte fet a mida dels seus interessos."

En fi, és només un conjut de dades "curioses". Reflexions benvingudes.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Que bé!! per fi les meves protestes han servit d'alguna cosa. Hem començava a sentir com un afiliat a Ciutadans discutint del comoponent no nacionalista del partit enfront algú que li diu que són nacionalistes radicals ;). En fi, crec que l'important és que escriguis regularment i no et preocupis per decebre al lector.
Aquest article és una mostra de que el sector privat és regeix per l'autointerès i la maximització de la pròpia utilitat. Si l'exèrcit dóna diners, doncs existeix un exercit. Si es demanda la modernització del transport, doncs es modernitza el transport, sempre i quan comporti beneficis.
D'una banda això pot semblar preocupant, però crec que és positiu sempre i quan hi hagi un sistema d'incentius que funcioni bé. És a dir, que la pau desarmada ha de ser més rentable que la pau armada. Aleshores no hi hauran armes.
Bé segur que acabo de fotre un rollo brutal, però t'omplo espai, no et queixaràs!! ens veiem demà!

Annalí dijo...

Gràcies Adrià!

M'acaba d'arribar un mail d'Intermón-oxfam on ens inviten a firmar per tractar de que no s'aprovi la lley que permet vendre material bèl.lic a països en situació de risc. Us indico el linc :

http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=2696&idioma=2

Jo prohibiria directament la venda d'aquest tipus de material però bueno, mentre seguim lluitant per a aquesta fita, "más vale malo que peor".

Amor, lluita i revolució!