Fer l'amor no és tenir sexe.

La va fer entrar a l'habitació.

Portava un vestit de cotó blanc que deixava en evidència uns pits que es confonien amb les formes arridonides de l'abdomen. La caballera era llarga, planchada amb les cendres de l'edat que, en lloc de pesr-li, resaltava l'enorme belleza d'aquella dona. El malic era perfectament rodò. Uns malucs amb petites línias clares recordaven els temps d'embaraç. Més avall dels malucs, unes cames ben traçades. Les mans, que haguessin pogut ser les d'una pianista, llarges, primes, delicades, sotgerien que en lloc de tocar, anaven a ser tocades.

Va caminar i va seure al antic llit de ferro que encara hauria de soportar algunes nits d'amor, per a ella la primera, potser l'ultima, sens dupte la milllor.

Una dona que ha triomfat, un triomf per a la societat.

Ahir a la nit, navegant per internet vaig informormar-me de que la candidata per el partit socialista francès seria una dona. La meva primera reacció espontània va ser d'alegria. Després vaig tractar d'analitzar aquella alegria en principi poc fonamentada, perquè, de fet, conec molt poc la carrera de Segolène Royal i en principi m'hauria d'alegrar de que guanyessin unes certes idees i no unes certes persones. Però després vaig adonar-me de que la meva intuició sentimental m'havia portat, en aquest cas, a una conclusió acertada. Sí que és important i positiu que una dona pel sol fet de ser dona sigui representant i tingui poder polític perquè ,encara que durant una època de la meva vida vaig negar-me a creure-ho, les dones i els homes tenim tarannàs diferents i per tant, fem política de maneres diverses. Si la manera de fer masculina no ha trionfat (només cal fixar-se en l'evidència), potser una política més receptiva i qüotidiana portarà millors resultats...(ojalà!) . Així doncs, desitjo a Segolène Royal molta sort en les eleccions de la primavera i desitjo encara més que, tant si guanya com si no, sigui valenta i no adopti patrons masculins d'acctuació.

Bueno, a la 1:53 del 25 de Novembre de 2006 queda creat el meu primer blog. Espero que ens sigui de profit a tots plegats. Que descanseu!