Des de fa tres dimarts, assisteixo a un curs sobre els moviments socials i els processos polítics a Amèrica LLatina. És realment interessant. A la primera classe vàrem parlar una mica sobre la situació general d'aquella zona: regió cultural amb 15 territoris dependents -és allò que el primer món ja no té colonies- i amb el país amb un idex de Lorenz-Ginni que mostra la desigualtat interna més gran del món: Brasil. Però vaja, a banda de dades concretes, també vam parlar sobre les característiques específiques dels nous moviments socials llatinoamericans i vam arribar a la conclusió que, a diferència de molts moviments europeus, aquests surten de la necessitat i és a partir de la quotidianitat que creen la seva pròpia ideologia. És a dir, que el discurs es va creant a la base dels moviments a partir d'un malestar general i no des dalt amb uns ideòlegs que després movilitzen les masses. És per això mateix que els nous moviments socials a Amèrica LLatina són més autentics, més reals i més horitzontals, perquè neixen des de baix.
Crec que en podem aprendre molt d'aquests moviments. Per començar, podríem instaurar pressupostos participatius. No només permeten als ciutadans implicar-se en la presa de decisions que els afecten, sinó que també permeten, promouen i acceleren l'evoució de la societat, ja que donen eines per a un debat extens i productiu: quan hom participa en la presa de decisions, s'adona de les dificultats de decisió en què es troben els polítics i això genera més comprensió per una banda, però també més i millors eines per criticar. A més, també permet començar a fer pedagogia per a la implementació de treballs rotatius, ja que obliga el ciutadà a adoptar un paper social que fins ara no li pertocava.
Segurament també planteja molts problemes, no ho nego, però si més no és interessant començar a pensar-hi seriosament.
