Des de fa tres dimarts, assisteixo a un curs sobre els moviments socials i els processos polítics a Amèrica LLatina. És realment interessant. A la primera classe vàrem parlar una mica sobre la situació general d'aquella zona: regió cultural amb 15 territoris dependents -és allò que el primer món ja no té colonies- i amb el país amb un idex de Lorenz-Ginni que mostra la desigualtat interna més gran del món: Brasil. Però vaja, a banda de dades concretes, també vam parlar sobre les característiques específiques dels nous moviments socials llatinoamericans i vam arribar a la conclusió que, a diferència de molts moviments europeus, aquests surten de la necessitat i és a partir de la quotidianitat que creen la seva pròpia ideologia. És a dir, que el discurs es va creant a la base dels moviments a partir d'un malestar general i no des dalt amb uns ideòlegs que després movilitzen les masses. És per això mateix que els nous moviments socials a Amèrica LLatina són més autentics, més reals i més horitzontals, perquè neixen des de baix.
Crec que en podem aprendre molt d'aquests moviments. Per començar, podríem instaurar pressupostos participatius. No només permeten als ciutadans implicar-se en la presa de decisions que els afecten, sinó que també permeten, promouen i acceleren l'evoució de la societat, ja que donen eines per a un debat extens i productiu: quan hom participa en la presa de decisions, s'adona de les dificultats de decisió en què es troben els polítics i això genera més comprensió per una banda, però també més i millors eines per criticar. A més, també permet començar a fer pedagogia per a la implementació de treballs rotatius, ja que obliga el ciutadà a adoptar un paper social que fins ara no li pertocava.
Segurament també planteja molts problemes, no ho nego, però si més no és interessant començar a pensar-hi seriosament.
1 comentario:
Hola Annalí,
el meu amic Víctor Toledo, ecòleg mexicà que és també poeta, actor i dibuixant, parlant, en una conferència, dels moviments socials a Amèrica Llatina, va que eren com els bolets, dels quals solament se'n veu una petita part, la fructificació, però que el teixit principal és sota terra i s'extén molts metres (de vegades kilòmetres)al voltant d'allò que és visible. Jo, que visc a Mèxic, respiro en l'ambient que Víctor Toledo deu tenir raó.
Al final del teu text dius que no negues que aquesta manera de fer d'aquests moviments socials (la principal característica dels quals és fomentar la participació en la presa de decisions, si he entès bé el teu text...) crei problemes. És evident. El que hauríem de preguntar-nos és si les altres maneres de fer, com ara el sistema polític i económic oficialment establert a Mèxic (o a Catalunya...) no en creen. El gros problema global (social, econòmic, ecològic) que ens està tocant de viure ha estat creat per aquestes altres maneres de fer. Benvinguts doncs els problemes que pugui crear la participació ciutadana en la presa de decisions! Són l'única esperança, des del meu punt de vista, és clar...
Felicitats per la claredat amb la que escrius. Gaudeixo llegint-te.
M.A.
Publicar un comentario