Avui, tornant de l'assemblea de Dones amb Iniciativa, he sortit del metro a la parada de la Barceloneta i he començat a sentir sorolls de cassoles i xiulets. He seguit el meu camí i m'he trobat un grup de persones que caminava cap a mi amb una pancarta d'enblema: "Cap veí fora del barri". Imaginant-me una mica sobre què anava la protesta, he decidit afegir-m'hi. No era una manifestació típica, l'ambient era molt particular..., hi havia aquella complicitat entre dues amigues que van a la mateixa verdureria i es cuiden els nens o aquelles mirades pròpies d'alguns que havien cridat molts gols junts al bar de sempre. La canalla seguia la marxa barallant-se pel títol de propietat d'una cassola, a vegades, o imitant els gestos que acompanyaven els emblemes cridats pels grans, d'altres. Tot era molt qüotidià, molt casolà, molt femení i és just això el que jo acabava de defensar a l'assemblea: la tornada a la quotidianitat, la valoració del treball casolà, la feminització de la societat... en fi... que així sigui!, que tot això no es perdi!
